.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«no tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d'Isaïes

L’any que morí el rei Ozies vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el temple. L’assistien, drets, uns serafins que cridaven l’un a l’altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria.» Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l’edifici s’omplia de fum.
Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’univers.»
Llavors un dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t’ha tocat els llavis: ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat.»
Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?» Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi.»

Is 6,1-2a,3-8

Salm Responsorial

R. Us vull cantar a la presència dels àngels, Senyor.

Us enalteixo amb tot el cor, Senyor, 
us vull cantar a la presència dels àngels. 
Em prosterno davant del santuari. R 

Enalteixo el vostre nom perquè estimeu i sou fidel. 
Sempre que us invocava, m’heu escoltat, 
heu enfortit la meva ànima. R

En sentir el que vós heu promès, 
tots els reis de la terra us lloaran
i celebraran que vós obreu així: 
«Que n’és, de gran, la glòria del Senyor.» R

La vostra dreta em salva. 
Que el Senyor continuï afavorint-me. 
El vostre amor perdura sempre. 
Acabeu la vostra obra, Senyor. R

Sl 137,1-8 (R. v. 1c)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, [us recordo la bona nova que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu; fins ara us hi manteniu ferms i per ella obteniu la salvació. No crec pas que us convertíssiu en va a la fe. Per tant, si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules us vaig anunciar la bona nova.]
Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità.
Que després s’aparegué a Quefes i després als dotze. Després s’aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d’aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m’aparegué fins i tot a mi.
[Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu. Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu que ha treballat amb mi. Però, què hi fa?]
Tant si sóc jo com si són ells, això és el que vosaltres heu cregut.

1Co 15,1-11

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu.
Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar.» Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes.»
Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven.
Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador.»
Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes.»
Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.

Lc 5,1-11

"Ho deixaren tot i se n’anaren amb ell"

Segurament que tots tenim experiència d’intentar fer moltes coses i aconseguir-ne pocs resultats. Això pot portar a la frustració. Però en l’àmbit de la fe, hi ha un actor que és decisiu i fonamental: el Senyor. Per això, tot el que fem els cristians ve mogut per la seva crida, per la seva vocació que ens empeny a treballar pel Regne. A l’Evangeli trobem Pere i els seus companys intentant de pescar però incapaços d’aconseguir cap resultat positiu. És llavors quan Jesús diu: Tira endins, i caleu les xarxes per pescar. Pot semblar una temeritat: què sap Jesús de pescar! Ells són els professionals. Però Pere es fia de Jesús: ...ja que vós ho dieu, calaré les xarxes. El resultat: Agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. I ara és quan Jesús els crida: No tinguis por; des d’ara seràs pescador d’homes. Això val també per a Andreu, Jaume i Joan: Ho deixaren tot i se n’anaren amb ell. Ara saben que el fruit no depèn d’ells sinó del Senyor que els crida. I així comença també la missió d’Isaïes. Té una gran visió que li fa prendre consciència de la seva indignitat: Ai de mi, no podré parlar! Soc un home de llavis impurs i visc enmig d’una poble de llavis impurs. Però llavors ve l’acció de Déu. Un serafí li tocà els llavis amb una brasa i li digué: Ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat. Ara, un cop rebuda la purificació pe part de Déu ja pot fer de profeta. Déu pregunta: Qui enviaré? I Isaïes diu: Aquí em teniu: envieu-m’hi. La vocació, la crida de Déu sempre precedeix la nostra missió; ja no és, per tant, una missió purament humana, sinó divina, podem dir. Pau ens recorda el nucli de la nostra predicació: Crist morí pels nostres pecats, fou sepultat, i al tercer dia ressuscità, tot segons les Escriptures. I s’aparegué als Dotze i a més de cinc-cents germans. Aquesta és la nostra missió: donar a conèixer l’amor de Déu manifestat en el Crist, mort i ressuscitat per nosaltres. Això és el que tots prediquem, diu Pau. El centre de la nostra vida i de la nostra acció ha de ser el Crist.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES